"Al Foc" de ROS, és un discurs al·legòric de com aquest element el representa. ROS s'hi acosta des de l'admiració, l'estima i el respecte. El foc com a ritual i centre de la nostra cultura popular. La força del foc i la seva versatilitat; ens permet escalfar-nos, cuinar-nos, acomiadar-nos, revelar-nos, reivindicar-nos i celebrar-nos.

 

Aquest segon EP fa vibrar el sac de gemecs donant vida a totes les fases del foc. Acompanyat d'instruments tradicionals, veus, beats i electrònica, la cançó "Guspira" encén aquest viatge de forma enèrgica. Donant pas a "Flama", un cant al record i la nostàlgia d'un passat innocent i millor. El tema "Foc fosc" es mostra feroç en el seu punt més incandescent per obrir camí a "Cremem-ho tot", on el foc joliu reivindica un foc nou. Arriba el final i queda la "Cendra i lament", tota l'emoció continguda en el procés, que es desfà en un ressò màntric i alliberador ple de textures electròniques que tanquen el cercle del ritu. Una rave electrofolk posa el punt final al disc amb "La presó de Lleida" en col·laboració amb la Joana Dark i un ball de "Bruixes" rebel i ballable.

 

Amb "Al Foc", ROS busca rememorar la passió per la terra, la família i la cultura popular. "A casa, el meu avi sempre deia que el foc t'escalfa tres vegades; quan talles la llenya, quan la carregues i la dus a casa, i quan la llar de foc està encesa". Ricard Ros també recorda que de petit "a l'hivern, a la cuina de casa els avis el foc sempre era encès, a vegades al matí, la iaia m'encarregava de tornar-lo a encendre de les cendres del dia abans. Un cop encès, l'avi s'hi feia la torrada amb una petita forca que després untava amb all abans d'anar al camp a treballar. Aquella gran llar de foc era el centre de la casa i era el punt de trobada matinal de Cal Minyonet". Aquest centre vital ha estat la inspiració d'aquest nou treball connectant present i passat a una celebració lliure i engrescadora.

 

Crèdits tècnics:

Ricard Ros toca el sac de gemecs, gaita galega en sol i en si bemoll, uilleann pipe, whistles i low whistles, guitarra, bouzuki, bodrhan, sintetitzadors analògics, caixes de ritmes i canta a "Flama". 

Laura del Pino toca trompetes i canta a "La presó de Lleida".

Marta Barbero toca el violí a "La presó de Lleida" i a "Bruixes".

Axel Blázquez toca el bodrhan, pandero quadrat i pandereta.

Alex Sariol toca les guitarres a "Bruixes".

Col·laboració de Joana Dark cantant a "La Presó de Lleida" i Ivó Valdivielso tocant els sintetitzadors a "Cendra i lament".

 

Gravat i produït a “La Cambra de Cal Minyonet” de Sant Boi de Llobregat, entre setembre de 2023 i maig de 2024, per Ricard Ros i Roig. 

Mesclat a “So.Cat” d’Esplugues de Llobregat, per Ricard Ros i Roig i Pau Vinyoles i Romo. 

Masteritzat per Jan Valls i Miralles el juny de 2024.

Disseny de la portada de Marc Rios.

​

Ricard Ros i Roig (Sant Boi de Llobregat, 1981) músic, tècnic de so i pagès.

Toca el sac de gemecs, la gaita irlandesa, la gaita gallega, les flautes irlandeses, el bouzouki i les caixes de ritmes. Músic autodidacte que ha rebut classes magistrals de mestres gaiters, flautistes ibouzouquistes com Anxo Lorenzo, John McSherry, Michael McGoldrick, Anton Davila, Marttino Vacca, Xosé Liz , Fernando Barroso, Marcos Campos i Luis Peixoto.

 

En la seva trajectòria com a músic, Ricard Ros ha participat amb els seus grups a festivals i escenaris destacats de l'escena folk com el Festival Internacional do Mundo Celta de Ortigueira, el Getxo Folk, el Folkomillas de Colindres, l'Eragail Arts Festival a Irlanda, el Tocatí de Verona a Itàlia, el Festival Tradicionàrius a Barcelona, la Trobada de Buners d'Andorra, la Fira Mediterrània de Manresa, el FIMPT de Vilanova, el Desfolca't, el Sauga Folk, la Sala Apolo i l'Auditori de Barcelona.

 

1996-1999. Membre fundador, flautista i gaiter del grup de folk-rock Aran.

2000-2003. Membre fundador, flautista i gaiter del grup de folk irlandès Lugh.

2003-2006. Gaiter i flautista d'Aran. Una maqueta editada “Folk Rural” el 2004. Més de 60 concerts.

2006-2010. Membre fundador, flautista i gaiter del grup de folk-psicodèlic irlandès Qui hi ha? Tres discos editats: “Qui hi ha?” el 2006, “Aquest llum per qui crema?” el 2008 i “Àcid folk” el 2010. Guanyadors del “Concurso Runas” del Festival Internacional do Mundo Celta de Ortigueira. Més de 150 concerts.

2007-2012. Gaiter i flautista del trio de folk Irlandès Tritons.

2008-2011. Membre fundador i bouzouki al grup de folk-rock Peter River & The Rivertunes.

2013-2017. Membre fundador i bouzuki del grup de rock Coet. Finalistes del concurs de maquetes “Sona9” el 2015. 

2010 fins a l'actualitat. Membre fundador del grup de folk català RIU. Quatre discos editats: “RIU” el 2011, “Amb Canya” el 2012, “Abans tot això eren camps” el 2015 i “Delta” el 2018. Més de 260 concerts.

2016-2020. Trio de folk atlàntic FAR, amb Ciscu Cardona i Arnau Barrios. Gaites i flautes. Més de 30 concerts.

2019 fins a 2022. Caixa de ritmes i seqüències al grup de pop-electrònic ELÈCTRIC.

2020 fins a l’actualitat. Membre fundador, sacaire i flautista del seu projecte personal d’electro-folk, ROS. Publicat un EP titulat "De la terra" l'any 2023.

2022 fins a l’actualitat. Sacaire i flautista al grup de rock-garatge-folk Fetus. Tres discos editats: “La serra dels perduts”, 2022 , “ Històries de la carn i de la sang”, 2023 i “Càntir nou fa aigua fresca”, 2024. Més de 50 concerts.