“No diré res de mi” és, a més d’una declaració d’intencions, el sisè disc de Meritxell Gené, un recull de tretze poemes de Gabriel Ferrater.
 
L’origen de tot plegat es troba en l’espectacle “Ferrater. G”, estrenat com a cloenda del Barnasants 2022 al Teatre de Sant Cugat del Vallès el dia del cinquantè aniversari de la mort del poeta (i del centenari del seu naixement), en què es va recuperar, amb música i dansa, el Ferrater més provocador i irreverent.
 
Si en el darrer treball, “Sa tanca d’allà dins”, Meritxell Gené parlava des de les pròpies entranyes, en aquesta ocasió és, en paraules del poeta, just “A l’inrevés”. Gené s’endinsa en el Ferrater més melancòlic, sense filtres, i s’atreveix a cantar els versos fugissers (que sempre fugen i sempre tornen) del poeta, sense dir res, o potser sí, d’ella mateixa. Ho fa amb un registre inexplorat, amb una nova geometria, acompanyada d’en Pau Guillamet “Guillamino”, a l'electrònica, i d’en Santi Careta, a les guitarres. Un viatge d’anada… i qui sap si de tornada. Com un sol que menstrua i no es vol pondre.
 
La col·laboració amb Pau Guillamet i Santi Careta sorgeix arran de l’encàrrec que se li va fer a Meritxell Gené per part del Festival Barnasants per la creació de l'espectacle "Ferrater. G": Havia d’envoltar-me de gent que m’ajudés i formés equip amb mi. Primer vaig buscar dos músics amb qui em vingués de gust treballar i amb qui encara no hagués fet res: en Pau Guillamet i en Santi Careta. Admiro la seva música i el seu art, i s’allunyen una mica del que faig habitualment i em va semblar interessant, havent-me amarat de la poesia de Ferrater, explorar aquest camí. D’altra banda, com que Ferrater és polièdric, sentia que l’espectacle s’havia de vestir i que no n’hi havia prou amb un concert. Vaig contactar amb els coreògrafs Margherita Bergamo i Ricardo Salas, que ja havien treballat junts a la companyia Erre que Erre, i vam parir un espectacle-concert de dansa contemporània.
 
L’espectacle va servir per fer aflorar tot allò que ara ha quedat imprès al disc, totes les dimensions de Ferrater, ara posades als compassos. Les gravacions s’han fet primer a l'estudi Jezz Rec de l'Eduard Gener, a Solsona, on es varen gravar totes les “demos” i un primer single “La cambra de la tardor”, i després les gravacions definitives s’han enregistrat a l’estudi BeatGarden d’en Pau Romero, a Barcelona.
 
La selecció dels poemes no fou fàcil. Però Meritxell Gené, després de llegir i rellegir tota la producció de Ferrater, ha triat aquells que il·lustraven millor la dimensió ferrateriana en el seu conjunt. I aquells que, d’una manera o altra, no només conserven la seva vigència, sinó que amb el temps potser fins i tot se n’ha accentuat el sentit.
 
Crèdits tècnics:
Meritxell Gené, veu i guitarra.
Santi Careta, guitarres.
Pau Guillamet “Guillamino”, electrònica.
 
Els poemes d’aquest disc són obra de Gabriel Ferrater. Han estat musicats per Meritxell Gené, arranjats per Santi Careta i Pau Guillamet “Guillamino” i produïts per Pau Guillamet “Guillamino”.
 
Enregistrat als estudis Jezz Rec per Eduard Gener i a BeatGarden per Pau Romero.
Mesclat per Pau Guillamet “Guillamino”.
Masteritzat a Ultramarinos per Víctor García.
Disseny Gràfic per 131.gd Pau Llop i Esteve Padilla.
 
Audiovisuals per Roger Cassany.
Fotografia per Juan Miguel Morales.