HIRAETH' és una reflexió profunda sobre el sentiment de pertinença i el contrast amb el desarrelament. Què defineix la nostra identitat? És el lloc on naixem, el fet d’abandonar-lo o viure en un constant trànsit sense establir arrels enlloc?
 
El títol de l'àlbum prové del gal·lès medieval i descriu un anhel emocional per una llar, real o imaginària; un espai que potser mai ha existit, però que es percep com un refugi essencial per a l’ànima.
 
Aquesta idea pren forma a través de dues cançons interpretades per dues veus convidades excepcionals. A 'Vou veri vou', la mallorquina Júlia Colom canta una dolça cançó de bressol a un nounat, mentre que a 'Non manca niente', Francesca Gaza (IT/DE) li dedica un comiat a una filla que deixa la llar.
 
A més d’aquestes col·laboracions, l’àlbum compta amb la presència única de Mike Maurer a l'Alphorn i Nayan Stalder al Hackbrett, dos instruments tradicionals suïssos que afegeixen textures i colors únics a la música de Blau Salvatge.
 
Un detall especial de l’àlbum és la cançó 'A Childish Tantrum', una mena de suite construïda a partir de les cançons infantils més significatives de cadascun dels set membres del grup. Al llarg de la peça, es poden escoltar fragments d’aquestes melodies, algunes tan transformades que resulten gairebé irreconeixibles, creant així un collage sonor ple de nostàlgia i emoció.
 
La sorprenent sonoritat de Blau Salvatge, escrita per Joan Pérez-Villegas, ha trobat el millor aliat en Adrià Serrano, al control de so. Junts han aconseguit capturar l’essència dels músics i de les seves composicions, convertint cada peça en un relat sonor que atrapa l’oient des del primer acord.
 
Les il·lustracions de la portada i del single, creades per Paula Solà, són cianotípies elaborades directament a la costa mallorquina. La tècnica utilitzada combina elements naturals com les onades del mar, la sorra, les algues i la llum del sol, donant lloc a unes imatges úniques i orgàniques. Posteriorment, el blau característic de la cianotípia es va transformar en tons marrons i taronges mitjançant un bany amb te negre, aconseguint així una estètica càlida i evocadora.
 
L’octet Blau Salvatge es mou com un calidoscopi musical, fusionant estils amb creativitat i originalitat. La seva música combina jazz, música contemporània, clàssica i folklòrica d’una manera única, teixint un univers sonor ric i ple de matisos. La diversitat cultural dels seus membres —provinents d’Espanya, Alemanya, Amèrica i Suïssa— contribueix a aquesta paleta sonora vibrant i cosmopolita.
 
La idea d’un octet que transcendís fronteres musicals va néixer de Joan Pérez-Villegas durant els seus estudis de grau a l’ESMUC (Barcelona), on es va gravar el primer LP del grup. El projecte va prendre una nova forma el 2020, durant el màster de Joan a la HKB (Berna), consolidant-se en la seva formació actual.
 
Amb un trajecte que inclou actuacions al Festival Emergents de L’Auditori, el Festival de Jazz de Granollers, el BeJazz Winter Festival, el Jazzclub Aarau i diverses gires per Suïssa, Blau Salvatge es llança ara a una nova aventura: la gravació del seu segon treball discogràfic, 'HIRAETH'.
 
Crèdits tècnics:
Joan Pérez-Villegas, composició i vibràfon.
Zoë Gordon, violí.
Nancy Meier, flauta.
Paula Häni, clarinet.
Felix Grandjean, trompeta.
Pere Molines, trombó.
Tabea Kind, contrabaix.
Nicolas Bianco, bateria.
 
Júlia Colom, veu a 'Vou veri vou'.
Francesca Gaza, veu a 'Non manca niente'.
Mike Maurer, corn alpí a 'A childish tantrum'.
Nayan Stalder, dulcimer a 'Vou veri vou'.
 
Tècnic de so, mescla i mastering: Adrià Serrano.
Gravat a Groovefactory Bern (Suïssa).
 
Portada: Paula Solà.
Fotos: Pablo Bueno i Magalí Datzira.
 
 
 
Joan Pérez-Villegas va iniciar els seus estudis de percussió als vuit anys al Conservatori de Música i Dansa de Palma. Atret per l’efervescència cultural de Barcelona, es va especialitzar en percussió clàssica i contemporània a l’ESMUC, on va ampliar els seus horitzons cap a altres gèneres com el jazz i la música tradicional, així com disciplines com la composició i la improvisació. Aquesta inquietud el va portar a cursar un màster en composició jazz a la HKB de Berna, on va treballar amb figures de prestigi com Martin Streule, Django Bates i Stefan Schultze.
 
El 2024, va ser guardonat amb el segon premi de Futurs Utòpics de la Mediterrània, juntament amb la ballarina Anamaria Klajnšček, en un certamen organitzat per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Com a compositor, ha rebut diversos reconeixements, com el primer premi al KUG Jazz Comp 2021 per la seva obra 'The Properties of Rubber' i el premi Ruta del Jazz de Núvol pel disc 'Blau Salvatge' (2020).
 
Les seves obres han estat estrenades en espais de prestigi com el Palau de la Música Catalana o el Paranimf de la UB, i han esdevingut part del repertori europeu i nord-americà, sent interpretades arreu d’Europa i els Estats Units.
 
Al llarg de la seva trajectòria, Joan Pérez-Villegas ha format part de projectes molt diversos, des de música de cambra i simfònica fins a orquestres de jazz, música per a dansa i teatre, pop i música tradicional. Ha tocat com a acadèmic a l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i ha actuat en festivals internacionals com el SICMF 2016 (Sud-àfrica) i el Cistermúsica 2016 (Portugal) amb el duet de percussió Face Two Phase, amb el qual va guanyar el primer premi de la 4a edició del CIMCA (Concurs Internacional de Música de Cambra Cidade d’Alcobaça, Portugal).
 
Actualment, Pérez-Villegas treballa com a compositor, músic i productor freelance, alhora que impulsa els seus propis projectes, destacant Alanaire i Blau Salvatge.