"No hi ha una ruta per sortir del laberint. El laberint es desplaça a mesura que el recorres perquè està viu". (Philip K. Dick)
 
En astrogeologia, s'utilitza la paraula llatina flexūs (doblegats) per referir-se als accidents topogràfics en una superfície planetària en forma de crestes curvilínies d'una altura relativament baixa. Concepte aplicable als anells d'un tronc tallat, a una empremta dactilar... o a un laberint. Un recorregut que es flexiona mentre el recorres, en diferents direccions i amb diferents opcions a triar.
 
A "Flexūs" el moviment és l’interrogant i també el motor d’aquest passeig. Fem la ruta, al nostre pas, marxant atents a tot allò que percebem, amb els sentits ben oberts. Potser el temps transcorri lent, ràpid, s’interrompi o s’aturi. Potser l’espai creixi, s’encongeixi, s’arrissi o es doblegui. La llum i les ombres perfilen i canvien els contorns. Cerquem la manera de travessar un paisatge farcit de talles, recreant sonorament el moviment que aquest laberint mineral suggereix.
 
Inspirat en els laberints imaginats, els astronòmics com el Gortyna Flexūs, els construïts, els dansats, els laberints naturals i, en especial, el laberint mineral de Rocaviva.
 
La Viu-viu són: Cati Plana, Eduard Casals, Jordimaria Macaya i Marc Figuerola.
 
Crèdits tècnics:
Disc enregistrat a l’Escola Folk del Pirineu d’Arsèguel (setembre i octubre de 2023).
Enregistrament i edició : Pau Puig Olives.
Mescla: Pau Vinyoles (SoCat).
Masterització: Ferran Conangla (Estudis FCM).
Disseny gràfic: Marc Figuerola.
Dibuix portada: Eduard Casals.
Fotografies: Diana Amigó.