És el quart llançament discogràfic de JJMR. Aquesta vegada, vesteixen d’un color més llis però amb més capes del que fins ara han portat. Les nou cançons que presenten aquesta tardor arriben directes des d’un cim daurat però ple de pols, d’una generació que que ho té molt clar, però que es fa una boleta de pors, davant una societat que defuig enfrontar-se amb el sentir, que deixa clar que són joves, però no són nous.
 
Els ornaments del nou LP recauen en la producció, obra de Sr. Chen, que ha sumat un to més lo-fi i d’una lluminositat intermitent. La poesia, la veu i la guitarra, segueixen sent les tres potes essencials d’un tamboret que mai desapareix, i que sustenta en un disc que, a diferència de la resta de la seva discografia, ronda per les valls més planeres i de bona visibilitat.