La gestació de Magari es remunta anys enrere, al petit poble de Pedra - a la Cerdanya-, on l’Ivan Garriga i la Liv Hallum coincidien en ocasions esporàdiques arran de la bona amistat que existia entre les seves respectives famílies. D’aquelles trobades accidentals, va néixer una amistat fonda i una comprensió mútua que va suposar el tret de sortida d’una formació que encara perdura.
 
Els inicis de la seva trajectòria es van anar consolidant fruit de la feina que hi havia pels músics de la zona en aquells moments; mercats i fires, balls de plaça i festes majors. A través d’aquesta pràctica, la formació ha passat més d’una dècada dedicada a la interpretació de gèneres i melodies tradicionals, un llegat dels vells acordionistes del Pirineu accessible gràcies a la feina de musicòlegs i estudiosos il·lustres com l’Artur Blasco, que han estat un autèntic pont -i pou- de coneixement per a les noves generacions de músics.
 
Després de beure durant anys d’aquestes arrels, la formació va decidir endinsar-se en un viatge compositiu que parteix i respecta l’essència dels gèneres tradicionals de ball i les seves estructures, però proposa la mirada personal de dos amics que busquen una sonoritat pròpia. La majoria dels temes originals que es troben al nou treball discogràfic són obra de la Liv, a qui després d’un any vivint a Itàlia, la nostàlgia per casa va provocar-li una pluja de melodies  que serien arranjades i publicades com a duet d’acordió i violí conjuntament amb l’Ivan.
 
En aquells moments, la formació - encara sense nom- viatjava sovint a Itàlia, on participava en festivals de música tradicional i va ser en aquests viatges on s’escoltava tot sovint una paraula que cridava molt l’atenció dels dos músics; magari, que a Itàlia vol dir potser, o tant de bo, però que també pot voler dir un seguit de coses intraduïbles que fan relació a l’expressió d’un futur incert, un desig o una conjectura similar a l’inshallah emprat en l’àrab. Per accident i gràcia, el nom va anar quedant-se lligat als dos músics fins al dia d’avui, que ja és prou inseparable de la proposta.
 
Escrites les melodies i fets els arranjaments, la formació buscava la manera de retre homenatge a les coses que conformen la seva vida juntament amb la música i, per fer-ho, van decidir enregistrar un seguit de sons domèstics, a través dels quals, hom pot penetrar sonorament a Ca l'Arajol de Pedra; casa de la Liv. Una casa on tantes vegades la formació ha assajat, compartit dinars i estones en companyia de la seva gent. Una casa, però, que són totes les cases, i l’evocació de la importància que tenen les coses petites quan fan, de cada dia, una vida plena de coses. El fet d’enregistrar els sons d’una casa volia, per una banda, donar veu a les fustes velles, la cafetera i l’estufa de llenya d’una casa del Pirineu, però volia parlar també, dels sorolls que acompanyen qualsevol vida a l’interior de qualsevol casa. 



 
Dades tècniques:
Liv Hallum López-Lauder: intèrpret, compositora.
Ivan Garriga Edo: intèrpret, compositor.
Martí Hosta: percussions a "Ilargia eta eguzkia", "Magari" i "l'home-llop".
Pepino Pascual: serra, clarinet i joguines sonores a "Magari" i "L'hora del cafè".
Arnau Obiols: veu, harmònium i pandero quadrat a "Les alabances".
Joan Cabré i Miret: producció musical, gravació i mescla.
Ferran Conangla i Mayor: màster.
El Local: disseny gràfic.