Clara Poch i Marçal Calvet "Fortuna"
Les onze cançons que formen aquest disc s'expressen a través d'un llenguatge pluridisciplinar on música i gest es confonen i manifesten una forma d'encarar el procés de transformació social que vivim actualment.
 
Fortuna parla de comiat i d'abismes. Un crit d'homenatge a totes aquelles persones que decideixen aixecar la pedra que obstrueix i s'abandonen a un propòsit més elevat, aquell que només la fortuna més sutil pot definir com a causa bona o dolenta. Un salt al buit per conviure amb tot allò que no controlem. Una metàfora que planta cara a la ferida social i a la mala costum d'assenyalar enfora, quan parlem de tot allò que no ens agrada.
 
Fortuna és un camí de transformació vers la fragilitat més pura: “Que cremi en mi tot allò que jo era i que ja no em serveix i que esdevingui pols i cendra”. Fortuna és atzar i tot atzar requereix canvi.