L’oralitat i el gest sovint van de barcet, i la cultura popular hi dona la forma amb expressions, dites i frases fetes que donen idiosincràsia al territori. Germà Negre aprofita la famosa expressió puja aquí dalt i balla, amb doble sentit i certa sornegueria, per donar títol al seu nou treball discogràfic.

 

El nou disc dels banyolins inclou vuit cançons amb la intenció de revisar i complementar el cançoner popular i de tradició oral. Aquest treball ha estat enregistrat als Estudis Ground (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany), sota la capitania sonora de Pau Vinyoles, i amb un procés d’autoproducció col·lectiva, acompanyada d’arranjaments d’altres músics reconeguts com ara Marcel Casellas o Vic Moliner. Amb una sonoritat marcada per una instrumentació basada en la tradició, introduint algunes textures noves mitjançant sintetitzadors, però també sobrevolant un ventall força divers d’estils musicals, fet que dona al disc un caràcter eclèctic.

 

L'origen de les cançons beu, com ja és habitual en Germà Negre, de la tradició oral. Cants tradicionals i cantarelles que transformen, adapten i deconstrueixen amb la intenció d’explicar històries del passat, però que demostren una gran vigencia. Tot el repertori disposa, en major o menor mesura, de creació pròpia, amb l’estil més “trincaire” que els caracteritza. Un clar exemple és el tema “La cançó de les mudances”, un clàssic irlandès que el grup ha adaptat a la catalana, utilitzant els versos de Josep Maria de Sagarra. Una metodologia creativa que també apareix a la cançó el “Baile del Japó”, que compagina versos de J.M. Buscangrunes (Pompeu Gener) i Santiago Rusiñol, juntament amb troballes del mestre i referent Jaume Arnella.

 

"Puja aquí dalt i balla" inclou diverses col·laboracions, que han estat escollides amb l’objectiu d’aprofitar amistats i talent de vells i nous coneguts, sempre des de la connexió personal i artística, fugint dels cànons comercials. Noms de gran importància per a la cultura del país com ara Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, a “Coll d’oca”, o Alba Careta, amb la veu dolça i la trompeta, a la “Cançó de les mares”. O, amb una trajectòria recent però esperançadora, les mallorquines Pitxorines, a la peça popular “El marinero”.

 

El disc va acompanyat d’un disseny de Carai Estudis que pretén oferir una nova imatge del grup, fugint dels elements habituals de la tradició, per entrar en cànons estètics més característics d’altres gèneres. Tot plegat, amb l’objectiu de demostrar que la tradició i la cultura popular també es poden manifestar d’altres formes. El gest, d'origen tradicional, de la mà amb el dit del mig aixecat, totalment cobert de la textura de bola de discoteca, plasma una imatge ben icònica d’aquesta voluntat que persegueix el grup.

 

Germà Negre:

Adrià Estarriola - Violí i mandolina.

Adrià Mateos - Bateria.

Aleix Pagès - Baix i sintetitzadors.

Ferran Roure - Tenora i saxo.

Adrià Dilmé - Veu i acordió.

David Mauricio - Guitarra i veu.

Marc Vall - Percussió.

 

Col·laboracions:

La trompeta i veu d'Alba Careta a la “Cançó de les mares”.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a “Coll d’oca”.

Les Pitxorines a “El marinero”.

 

Tècnics:

Pau Vinyoles.

Jaume Figueres.

Abdon Compta.

Andreu Bramon.

 

Producció i mescla:

Pau Vinyoles.

Arranjaments a “Les males herbes” i “Muntanyes del Canigó”: Vic Moliner.

Arranjaments a “Fica-li noia”: Marcel Casellas.

 

Màster:

Catmastering.

 

Disseny:

Carai Estudis.

​

​

 

Germà Negre

El 2012 a Banyoles neix el grup Germà Negre, amb la intenció d'omplir de balls i cançons populars les festes d'arreu del país. El projecte es caracteritza per agafar-se la vida i la música amb una saludable ironia, fent ús d'aquell repertori estripat i irreverent que forma part del mapa sonor dels Països Catalans.

 

Sempre amb l'ànim d'explicar històries, en el repertori hi podem trobar ingredients que apel·len a la reivindicació social i política. Amb referents clars com Esquirols, Grup de folk, la Trinca, Al tall, Pomada o Mesclat, Germà Negre utilitza una sonoritat carregada de presa de terra. Fent ús d'instruments com el violí,

l'acordió diatònic i la tenora, donen un color mediterrani a un repertori que alterna algunes versions de clàssics de la música popular amb la cançó pròpia, partint d’unes línies estilístiques que van de la jota al blues, passant pel pasdoble, el reggae o el txa-txa-txa.

 

Des dels inicis, el grup ha presentat el seu directe com una proposta que pretén que el públic sigui un actiu més de l'experiència festiva. Probablement l'essència del grup rau aquí. Amb més de 400 concerts a l'esquena, Germà Negre ha procurat que els oients siguin partícips de forma directa mitjançant dinàmiques de ball i cant. Durant aquests 10 anys, el grup ha actuat principalment a festes majors d'arreu del principat de Catalunya i festivals de referència de l'aparador musical català. Durant el 2023, el grup banyolí va portar a terme una gira internacional amb l'espectacle “In Catalonia no hay toritos”, que els va portar a

ciutats d’Irlanda, Bèlgica, Itàlia, Portugal, França, Eslovènia i Croàcia.

 

Germà Negre sempre ha compaginat les seves gires amb publicacions discogràfiques i espectacles que aproximen el grup a altres formats i conceptes de la música en directe, fet que demostra l'interès per la versatilitat artística del projecte.